Lliure de cor lliure de ment

Un cor ple de records,uns llavis plens de somriures i uns ulls plens de llagrimes.

Sentiments, que se'ns escapen de les mans. Llavors perdem el control. Volem correr, fins a quedar-nos sense alé. Cridar fins que no ens quedi veu, i plorar fins que se'ns acabin les llàgrimes. Llavors... llibertat, fora tot el mal, i tot el bé, no sentir res. Només la pròpia respiració, la nostre pròpia olor, i sentir com la sang ens corre per les venes. Descobrir l'energia que tenim en el nostre interior, i palpar-la en les puntes dels dits i dels peus, notar com les galtes envermelleixen, i els ulls ens brillen.

Em sento com un ocell sense ales, volant pel cel, observant, els altres, cada moviment seu i cada paraula que diuen. A vegades fem la vida tant estúpida els humans... i amb el fàcil que és.

Desde aquí es veu tot tant senzill... Que em tornen les ganes de lluitar pel que crec, i tornar-me a sentir el que era abans, explotar les meves qualitats, i millorar els defectes, lluitar per convertir-me en alló que tant havia anhelat.