La
vida se'm escapa de les mans, com grans de sorra que volen en el vent
del mar.
La
nostre ment perd el control, i els sentiments ens dominen i
s'apoderen de nosaltres. Tant dèbils envers el dolor. No som capaços
de suportar-lo.
Perdre
el control d'un mateix, i no aconseguir rependre el rumb. L'amor ens
traeix, ens fa anar enrrere i ens va consumint poc a poc, fins al
punt que ens sentim sols.
Els
dos sabiem que aquest moment arribaria, era cosa de temps. Ara ja no
ets amb mi. I em sento sol de veritat
Crec
que ningú és al meu costat i que totes les coses dolentes em passen
a mi, toco fons, i de cop... alibi i plaer, em torno a trobar davant
d'un paper amb un boli a la mà escribint les meves sensacions i
emocions, torno a plasmar els meus sentiments, i els meus somnis en
un paper, i escric el millor que he escrit mai. El Plaer i la
satissfació, m'invadeix, i de cop sento un gran amor cap a mi
mateix, el dolor ha marxat, no estic sol, i ja no tinc por. No et
trobo a faltar ni et necessito, jo sol tinc suficients recursos per
sentir-me viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario