Rostros perdidos

Te decides a tomar caminos desconocidos en tu vida, tienes esa gran ansia de experimentar y descubrir mundo. Quieres olvidar tu propio pasado, este que te consume como una vela en la oscuridad, y quieres sacar tu dolor y rabia de dentro tuyo. Sabes que eres capaz pero no sabes como hacerlo.

Te sientas en el banco del futuro y escuchas unas melodías que nunca habías oído, pero te encantan, te vuelven loco, y te hacen vibrar como nunca lo habías hecho. De dónde salen? Buscas a tu alrededor, pero no encuentras su origen, de golpe miras tus manos, y ahí tienes la respuesta, una gran partitura se va escribiendo en tus manos y va subiendo lentamente por tus brazos, y de golpe vuelves a sonreír, no puedes parar, pareces un idiota, enamorado otra vez.

Luego descubres que delante tuyo hay un hombre de mediana edad, observándote con cara de sorpresa, te sobresaltas. Ha estado aquí todo el rato- te preguntas a ti mismo. Se lo quieres preguntar, pero él reacciona antes, se agacha un poco se quita las gafas, me mira a los ojos y me dice:

• Perdone señor no quería ser grosero ni meterme en sus asuntos, pero lo he visto reír tanto y tan profundamente que me ha picado la curiosidad de saber que es lo que le hace reír tanto. -
  Le hago una sonrisa al señor, y le muestro mis brazos, al señor, él me devuelve la sonrisa y me guiña el ojo, y se sigue su camino.

Que curioso, el rostro de este señor me resultaba muy familiar. Empiezo a pensar y luego lo entiendo todo, me levanto corriendo y voy al lago dónde había pasado anteriormente. Me inclino y veo mi rostro, ahora ya entiendo porque aquel señor me resultaba familiar.

22-09-2013

La vida se'm escapa de les mans, com grans de sorra que volen en el vent del mar.

La nostre ment perd el control, i els sentiments ens dominen i s'apoderen de nosaltres. Tant dèbils envers el dolor. No som capaços de suportar-lo.

Perdre el control d'un mateix, i no aconseguir rependre el rumb. L'amor ens traeix, ens fa anar enrrere i ens va consumint poc a poc, fins al punt que ens sentim sols.

Els dos sabiem que aquest moment arribaria, era cosa de temps. Ara ja no ets amb mi. I em sento sol de veritat

Crec que ningú és al meu costat i que totes les coses dolentes em passen a mi, toco fons, i de cop... alibi i plaer, em torno a trobar davant d'un paper amb un boli a la mà escribint les meves sensacions i emocions, torno a plasmar els meus sentiments, i els meus somnis en un paper, i escric el millor que he escrit mai. El Plaer i la satissfació, m'invadeix, i de cop sento un gran amor cap a mi mateix, el dolor ha marxat, no estic sol, i ja no tinc por. No et trobo a faltar ni et necessito, jo sol tinc suficients recursos per sentir-me viu.  

The battle

 I walk through the ruins

Pieces of memories

We are flying in the sky

Pictures, letters songs and moments

The things that we built

that we dream and fight

the illusion and the feeling

don't let it die

Raise your hands

and touch the sky

The sun still burns

The storm is back but we can give up

Because we feel alive

You are hurt, still fight

don't be scared

Your blood is fallin, still beat

Do it for who died

Feel the power inside

your body is full of energy

your heart is beating strong

the illusion return to you

Raise your hands

and touch the sky

The sun still burns

The storm is back but we can give up

Because we feel alive

Guerra

Has sobrevivido en la lucha frente al destino

Pero ahora la oscuridad invade tu corazón

Y lo carga con dolor y gran tristeza,

ya sea por los compañeros caídos

o por los inocentes que juntos matamos

los fantasmas del pasado te poseen

Que te está pasando?

Como una pesadilla en tu cerebro

las balas aún saltan dentro tu cabeza

Las lagrimas derramadas no sirven

para curar las heridas provocadas

Aquellas familias que has roto,

aquellos que se han quedado sin casa

Todos sus recuerdos, todas esas historias

ahora están enterradas debajo la arena

Te sientes vacío y engañado

quemas las medallas y tiras las armas

pero el dolor sigue en tu corazón,

quieres escapar, pero no tienes donde ir

Lliure de cor lliure de ment

Un cor ple de records,uns llavis plens de somriures i uns ulls plens de llagrimes.

Sentiments, que se'ns escapen de les mans. Llavors perdem el control. Volem correr, fins a quedar-nos sense alé. Cridar fins que no ens quedi veu, i plorar fins que se'ns acabin les llàgrimes. Llavors... llibertat, fora tot el mal, i tot el bé, no sentir res. Només la pròpia respiració, la nostre pròpia olor, i sentir com la sang ens corre per les venes. Descobrir l'energia que tenim en el nostre interior, i palpar-la en les puntes dels dits i dels peus, notar com les galtes envermelleixen, i els ulls ens brillen.

Em sento com un ocell sense ales, volant pel cel, observant, els altres, cada moviment seu i cada paraula que diuen. A vegades fem la vida tant estúpida els humans... i amb el fàcil que és.

Desde aquí es veu tot tant senzill... Que em tornen les ganes de lluitar pel que crec, i tornar-me a sentir el que era abans, explotar les meves qualitats, i millorar els defectes, lluitar per convertir-me en alló que tant havia anhelat.

Una història d'amor

Està tot fosc, sol en una habitació, amb una espelma que crema. L'única llum que il·lumina l'habitació, i el meu esperit poc a poc es va apagant. Me la miro de sobte intensament. Vaig recordant... aquella noia que em va trencar el cor, jo l'estimava, i ella... deixem-ho en que en el fons tambè però mai m'ho va demostrar. Però que en conèixer a en Daniel, em va abandonar per sempre en un món d'ombres i esperits, que em torturen cada nit. Em provoquen inseguretat, i falta d'autoestima. Quí sóc?, Qué i faig en aquest món? Com és possible que ella m'hagi destrossat tant? He d'aixecar el cap i mirar endavant. Poc a poc anar fent camí, però tinc una espina clavada al cor, que em frena. És ella. La necessito. Poc a poc l'espelma és va apagant. Corre, acaba de recordar et queda poc temps, penso...

Aquella última nit junts, al jardí del poble, mirant les estrelles i parlant de la vida. Van sorgir molts temes apassionants, les paraules fluien de forma innata, semblava que havíem arreglat el món. Un estrella fugaç va trencar la conversa, i ens besàrem intensament. Allò era la meva vida. Però poc a poc és va anar esfumant de les meves mans, igual que aquella estrella fugaç. De cop em va deixar de contestar els missatges i d'agafar-me el móbil. Fins que un día me la vaig trobar passajant pel carrer, agafada de la má d'un noi el qual no coneixia. I que en vaig acabar sabent bastant, mitjançant Facebook, i un antic amic seu.

A l'espelma li debien quedar com a molt 2 minuts...

Encara recordo aquella cara tan fina i dolça. Aquella veu amb tant sensibilitat. Que em ressonava totes les nits al cap. Aquells ulls que imposaven tant d'amor. I que et deien un sincer: T'estimo. Aquells llavis tan fins i tendres que quan és creuaven amb els teus era un ball de la passió amb la tendressa, i el caramel en la teva boca. I finalment quan estaven junts sentites aquell batec poderós i apassionat sota el seu pit. Era meva... Ara nomès em queden records llunyans. Que em porten a l'incertessa, i el dolor.

L'espelma es va apagant , em queden uns últims segons per disfrutar dels teus records. I unes últimes paraules que dedicar-te. Seré breu, perquè em queda poc temps i no vull molestar. Simplement, que una vegada vaig mirar al cel i em vaig enamorar de l'estrella més bonica que hi havia. Jo vaig fer tot el possible per arribar fins a ella, i conquerir-la. Quan la vaig tenir no en vaig poder gaudir massa temps, però el temps que en vaig poder gaudir va ser la meva vida. Fins que el meu cor va ser trencat a trossos, que ara volen sense rumb en busca de l'estrella perduda que el va abandonar.

Ara si l'espelma s'apagat i et dic adéu i gràcies per tot amb un somriure i els ulls llagrimosos.   

BLIND MAN

She appeared from nowhere,

Finding another weak heart

He was desperate finding somewhere

to open his heart for the first time

Maybe it was thing of fate

Maybe gods wrote like that.

But he gave her roses,

and she gave other boys briefs

He was a blind man,

He can't see the sunset

Cause she was front of him

He couldn't walk away

Maybe it was thing of fate

Maybe gods wrote like that.

But he gave her roses,

and she gave other boys briefs

She enjoys breaking hearts

He was her last victim

and now is crying next to river

Poor guy, look what you've done.

Ningún hombre tiene su destino escrito, ni nadie sabe su propio futuro. En este mundo todo se rige por nuestros actos. Ellos marcaron nuestro pasado, escriben nuestro presente y narran nuestro futuro. Tu sé bondadoso y cosecharás éxitos y bondad, pero si eres maligno tu futuro te deparará dolor y maldad.

Nadie es capaz de desafiar las leyes de la vida. las cosas no pasan porqué si, y quien no sea capaz de ver-lo desaprovecha sus oportunidades. No te lamentes de lo malo que te pase, solo observa , y tómalo como un reto personal, diga te a ti mismo: Gracias por esa oportunidad, la próxima vez lo haré mejor.