Carta a un bon amic

Estimat amic, aquesta no és una carta qualsevol. Quan l'obris veuras que hi ha quelcom diferent.

Resulta que l'altre día, hem vaig assentar al llit i vaig veure que en un prestatge hi havia un llibre, anomenat, La suerte de tener un buen amigo. Hem va cridar l'atenció i el vaig començar a fullejar. Resulta que en aquest llibre explicava l'història de dos amics, inseparables, i que havien estat junts, fins a la mort. Parlava d'alguns moments que s'havien enfadat, però tambè nombrava els grans moments que havien passat junts. Aquells petits bocins que sense ells, l'amistat seria com un arbre sense fulles.

Ara ja deus començar a saber per on va la cosa, oi? Bé si encara no ho acabes de descobrir, seguiré explicant.

Doncs resulta que aquest llibre em va fer recordar els nostres bons moments, estirats a la gespa del parc, parlant d'aquella noia que ens tornava bojos als dos, i que el poca vergonya d'en Pau, se'n en va endur, aquelles festes majors, que ens haviem passat donant voltes i voltes pels carrers, i cantant aquelles cançons que tant ens agradaven, o les vegades que haviem anat als grans magatzem a comprar alguna cosa, i sempre sortiem amb alguna cosa a la butxaca que no haviem pagat. Quins temps aquells.

Si avanço una mica més endevant, recordo les tardes que haviem anat a pescar junts al llac, ens haviem emportat unes quantes carpes oi? I recordes aquelles tarda que vam complir un récord i vam pescar quinze carpes, que desprès ho vam anar a celebrar, sopant amb la Maria i la Mireia?

Tambè vaig recordar les nostres xarrades sobre el món. Parlavem d'economia i de política principalment. Tu sempre em deies: Ja et dic jo, que tal com anem, ara que tothom gasta més del que té, acabarem en un crisi, històrica. I jo innocent de mí et contestava: Au va home però que dius, no veus que l'economia encara ha de creixer més. Innocent de mí!

Llegint el llibre, vaig recordar una nit, que tornàvem de veure el Barça a la Copa del Rei, contra l'Athletic de Bilbao. Aquella nit, el Barça va guanyar, i ho vam voler anar a celebrar, jo vaig veure més del compte, i desprès vaig agafar el cotxe per tornar cap a Barcelona. Vaig perdre el control del cotxe, i vam xocar contra un camió. Ara desprès d'un any, he decidit que era el moment d'escriure't. Si sabèssis les vegades que hi he pensat: Tant de bo haguès sigut jo el que m'en haguès anat, jo en sóc el culpable per tant em tocava a mi. Però per molt que ho hagi pensat, suplicat i resat, Déu no ens ha intercanviat els llocs. Per tant voldria agrair-te, els grans moments que vam passar junts, tot el que vam riure i viure, les pors i engoxies que vam patir i compartir, i sobretot, que em fessis feliç.

Ah i ja me'n oblidaba, recordes aquella pomera que vam plantar junts? Si? Doncs ahir em vaig menjar les primeres pomes. I com un petit obsequi he decidit enviar-te'n una juntament amb aquesta carta.

D'un bon amic.